Roseta Mauri (1849-1923) fou una excepcional primera ballarina dels principals teatres europeus de la seva època. Filla del coreògraf i ballarí reusenc Pere Mauri, sempre feia gala del seu origen. Isabel Amanda Rosa Mauri Segura fou una nena pridigi, tenaç i temperamental que, sota la influència decisiva del seu pare, comença a ballar al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona l’any 1870. Després d’actuar al Tetare Euterpe de Reus i el Tívoli de Vilanova i la Geltrú, emprèn una gira per Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín. Rep les primeres lliçons arran d’una estada al Teatre Liceu de Barcelona del ballarí i coreògraf belga Henri Dervine. Després d’actuar al Liceu, la direcció del Teatre Principal la reclama com a primera ballarina i inicia la temporada sota la direcció  de Teodor Roca, com a parella dels ballarins Vicente Moreno i Manuel Panadero.

L’any 1877 actua a la Scala de Milà, on el compositor francès Charles Gounod  la veu ballar, i fa que la contractin a l’Òpera de París, on estrena el ballet de la seva òpera Polyeucte. A partir d’aleshores en converteix en estrella principal d’aquest teatre. Hi estrena el ballet La Korrigane, el 1880 escrit expressament per a ella pel compositor Charles Widor, i el 1886 estrena Les deux pigeons de Messager.

Fou memorable le seva interpretació del ballet Silvia de Leo Delibes així com també fou memorable el ballet d’òpera El Cid de Massenet i, naturalment, intervé en els ballets de les òperes que es representen a l’Òpera de París i als principals teatres d’Europa. Adquireix gran fama i popularitat  tant pel seu talent i la seva tècnica com per la seva personalitat, a causa del seu caràcter temperamental i el seu encant personal, que és una font d’inspiració de nombrosos artistes, que la inmortalitzen en les seves obres, com ara els escultors Bensi, Puesch, Marqueste, Euxebi, Arnau..., i els pintors Edgar Degas, Lèpic, Andreszorna, Bonnat, M. Bertier, Manet...

Al retirar-se com a ballarina és contractada com a professora de dansa, amb caràcter vitalici, per el Conservatori de l’Òpera de París.

Mor a la capital francesa l’any 1923 a l’edat de 73 anys i és enterrada al panteó familiar al cementiri de Montparnasse.