Roseta Mauri

Actualitat

Un ballarí portuguès guanya el Premi Internacional Roseta Mauri

25/03/2017
Diogo de Oliveira, Primer Premi

Diogo de Oliveira, Primer Premi

Diogo de Oliveira, un ballarí portuguès de 18 anys, ha guanyat el primer premi del 8è Premi Internacional de dansa Roseta Mauri i dues noies catalanes han estat guardonades amb el segon i el tercer. El president del jurat José Carlos Martínez –director artístic de la Companyia Nacional de Dansa (CND)– ha destacat que el nivell dels nou finalistes és molt homogeni. Els membres del jurat Karine Seneca, Henning Albrechtsen, Allison Brown i Martínez han tingut en compte la tècnica, el què transmeten quan ballen i el potencial dels joves ballarins alhora de determinar els mereixedors del tres guardons. Així doncs, Clara Plà (17 anys) i Júlia Figueres (16 anys) han guanyat el segon i el tercer premi, respectivament.

La portuguesa Maria Araújo Martins (18 anys) ha guanyat un dels premi més estimats, el premi del públic; el valencià David Oscar Blat (16 anys), la beca del Real Ballet Danès; Marta González (15 anys) s’ha endut la beca de Endanza Valencia; Carlos López (16 anys), la beca de la Royal Academy of Dance; Anna Yelisieieva, la beca Adam Workshops-Vermuts Miró. A més, de les beques previstes Martínez, que és el director de la CND, ha atorgat dues beques d’estada a la seva companyia, que no estaven previstes, a Clara Plà i María Araújo Martins. La Mireia Reyes (18 anys) i la Júlia Figueres podran gaudir d’una sessió de fotografia especialitzada en dansa que ofereix DANS PXL.

Avui els tres guanyadors i la guanyadora del premi del públic ballaran amb els artistes que participen en la Gala del Roseta Mauri. El concurs culmina amb una gala dedicada a ballarins espanyols que han desenvolupat la seva trajectòria a l’estranger. Lucía Lacarra, una de les millors ballarines del món, és la cap de cartell amb el ballarí albanès Marlon Dino. La gala tindrà lloc al Teatre Fortuny a les 21h i com a prèvia, a les 19h a la seu de la Fundació del Teatre Fortuny, Iratxe de Arantzibia, periodista i crítica de dansa, farà una xerrada per presentar els ballarins convidats i les coreografies que interpretaran.

‘Playlist’ de les variacions clàssiques per Henning Albrechtsen

13/03/2017

henning-albrechtsenEl membre del jurat més veterà del Premi Roseta Mauri Henning Albrechtsen ens ha preparat un comentari i una playlist de totes les variacions de les bases del concurs. Cada variació requereix un estil concret, un domini diferent de la tècnica. En Henning també ens proposa ballarins i ballarines que interpreten de manera excepcional aquests solos, a més, també ha inclós alguna interpretació històrica.

 

 

 

Llista variacions per a noies: Female Variations-HenningAlbrechtsen

Llistat variacions per a nois: Male Variations-HenningAlbrechtsen

 

 

‘La Danza’, documental de Frederick Wiseman al Centre de Lectura

10/03/2017

Projecció del documental ‘La Danza’ (2009), de Frederick Wiseman

Divendres, 17 de març de 2017, a les 19h, a la Sala Emili Argilaga (sala d’actes) del Centre de Lectura. (Entrada gratuïta)

Com a activitat divulgativa, la Fundació del Teatre Fortuny amb la col·laboració del Centre de Lectura de Reus organitza la projecció del documental La Danza, de Frederick Wiseman. Hem escollit aquesta pel·lícula perquè s’endinsa en la companyia que va veure aflorar Roseta Mauri com a ballerina étoile (estrella).

Gràcies al lligam que s’ha establert amb el Ballet de l’Òpera Nacional de París des de que va nèixer el concurs el 2002, la Fundació Teatre Fortuny ha anat convidant figures rellevants d’aquest bressol del ballet. Així doncs, al documental podem veure Elisabeth Platel (membre del jurat en el I i II Premi), Ghislaine Thesmar (membre del jurat en el V Premi), Brigitte Lefèvre (presidenta del jurat en el VII Premi), Agnès Letestu (estrella convidada a la gala en el I Premi) i finalment José Carlos Martínez (estrella convidada a la gala en el I Premi i president del jurat en el VIII Premi).

Sinopsi:

El documentalista Frederick Wiseman ens submergeix a les entranyes de l’Òpera Garnier i de la Bastilla per mostrar com funciona la companyia de ballet més antiga del món i un dels bressols de la dansa clàssica, el Ballet de l’Òpera Nacional de París. Al llarg de la pel·lícula, Wiseman segueix el procés de producció de set obres, des del muntatge del Trencanous a obres contremporànies com Genus, de Wayne McGregor.

Carlos Labiós comenta la variació de Sígfrid, tercer acte

02/03/2017

Carlos Labiós, professor de dansa clàssica al Conservatori de dansa de Riba-roja de Túria, ens explica amb detalls  la variació del príncep Sígfrid del tercer acte, del Llac dels cignes de los cisnes. Segons en Carlos és una variació perfecta a nivell de tècnica pels salsts i els girs, també permet al ballarí crèixer a nivell interpretatiu.

Aquí teniu el comentari del Carlos Labiós (text en anglès): Variación-CarlosLabiós

Ens proposa mirar dos exemples Carlos Acosta i Peter Schaufuss:

Arantxa Argüelles ens analitza una vairació clàssica

20/02/2017

Voleu entendre les variacions des del punt de vista dels ballarins?

Hem demanat a diferents professors de dansa clàssica que ens analitzin les variacions de repertori clàssic que poden presentar els concursants del Premi. L’Arantxa Argüelles, que va ser ballarina principal del Reial Ballet Danès, ens desvetlla els detalls i el treball que hi ha darrera de la variació femenina del Festival de les Flors de Genzano, un ballet romàntic creat pel coreògraf danès August Bournonville el 1858. Actualment, el pas de deux al qual pertany aquesta variació és una peça de repertori molt interpretada en gales de dansa d’arreu del món.

Aquí teniu el comentari de l’Arantxa Argüelles: VariacionFestivalGenzano-PorArantxaArguelles

Les trajectòries d’Arantxa Argüelles i Jone San Martín

17/02/2017

Recuperem un article sobre les trajectòries d’Arantxa Argüelles i Jone San Martín, escrit per Clàudia Brufau i publicat a la Revista Musical Catalana el 2015. Les dues van coincidir al Ballet Nacional de España Clásico pels volts del 1987 i es van tornar a retrobar el 2015 durant la VII edició del Premi Internacional Roseta Mauri.

Voleu conèixer més aquestes dues ballarines i mestres? Com es plantejaven i es plantegen el treball sobre l’escenari?

RMC #344-Entrevista-ArantxaArguelles-JoneSanMartin

11051905_1041278689222274_2109200981500046319_n

Lucía Lacarra tornarà a ballar al Fortuny!

23/01/2017

Una de les ballarines més prominents del ballet actual, Lucía Lacarra tornarà a actuar a la Gala del Premi amb Marlon Dino. Les estrelles ja van participar a la Gala del Roseta Mauri el 2013.

Lucia-Lacarra-Marlon-Dino-Lady-of-the-Camellias-103 roseta mauri

La ballarina basca ha ballat a l’estranger des de que s’uní a la companyia de Roland Petit, a França. Lacarra ha estat ballarina principal de Ballet de San Francisco i des del 2002 fins la passada temporada, ho va ser del Ballet de l’Òpera de Munic. Els primers passos els donà a l’Acadèmia Thalia de Mentxu Medel a San Sebastià, més endavant entrà a l’escola de Víctor Ullate per completar la seva formació i de la mà del prestigiós mestre va començar a ballar professionalment en la seva companyia. El repertori de Lacarra abarca un gran ventall de rols principals de ballets clàssics, neoclàssics i moderns; des del Llac dels cignes, passant per obres de Roland Petit, a coreografies de Nacho Duato o Russell Maliphant. Entre altres reconiexaments, Lacarra ha estat premiada amb el Benois de La Danse el 2003 per la seva interpretació de Tatiana a Onegin de John Cranko, i és Premi Nacional de Dansa 2005. Actualment, Marlon Dino i Lacarra són estrelles convidades permanents del Ballet de Dortmund i de la Russell Maliphant Company.

 

La ballarina Karine Seneca formarà part de jurat

18/01/2017

1262010165_seneca_1796 2

Karine Seneca formarà part del jurat d’aquesta edició que presideix José Carlos Martínez. Seneca ha treballat en vàries companyies europees. Ha estat ballarina principal del Ballet de Zuric, del Staatsoper de Hannover i del Boston Ballet. El seu repertori és molt extens, ha interpretat obres de coreògrafs claus com George Balanchine o John Cranko i de coreògrafs contemporanis com Hans van Manen, William Forsythe, Twyla Tharp o Christoper Wheeldon. Actualment dirigeix la seva pròpia escola a la seva ciutat natal, Cannes, i és convidada a impartir classes de dansa clàssica i repertori en nombrosos conservatoris. També col·labora amb el Staatsoper Hannover com a  professora i assistent de coreografia.

 

 

 

 

Esteban Berlanga, ballarí principal de la CND, participa a la Gala

10/01/2017

 

foto-esteban

A la Gala Roseta Mauri d’enguany tornem a comptar amb un ballarí de la Companyia Nacional de Dansa, que dirigeix José Carlos Martínez. Nascut a Motilleja (Albacete), Esteban Berlanga va entrar a formar parte de la CND el 2013 com a ballarí principal, després d’haver ballat durant set anys amb l’English National Ballet, on va arribar a ser primer solista.

 

Aquí teniu una entrevista que Jesús R. Gamo (Danza Europa) va fer a l’Esteban, en la que repassen la seva trajectòria professional: des de que una família d’un estudiant del conservatori Mariemma –on va completar els seus estudis– li va oferir lloc per viure a Madrid als motius pels quals es va unir a la CND, després de la seva etapa a Londres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

José Carlos Martínez, el president del jurat del VIII premi

14/11/2016

jose-c-m-by-fm-colorDirector de la Companyia Nacional de Dansa 

Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França)

Premi Nacional de Dansa 1999

Des del setembre del 2011 Martínez és el Director Artístic de la Companyia Nacional de Dansa d’Espanya. Inicia els seus estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina i entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i ingressà a l’Òpera de París. Al 1988 va ser escollit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del cos de ball del Ballet de l’Òpera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.

Al llarg de la seva carrera ha rebut altres premis importants com : Prix de l‘Arop, Prix Carpeaux, Dansa & Dansa, Léonide Massine-Positano, Nacional de Dansa (Espanya), Medalla d’Or de la Ciutat de Cartagena, “Elegance et Talent France/Chine”, Premi de les Arts Escèniques (València), el “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Els Enfants du Paradis” o el Premi Dansa València. El Festival Internacional de Granada li va atorgar la medalla d’honor per a la Companyia Nacional de Dansa el 2013.

Dins del repertori que ha interpretat Martínez com a ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. Ha treballat a més amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell. José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

Com a coreògraf ha creat: La meva Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), Parentesis 1 (2005), Soli-Ter i La meva Favoritita (2006), L’Olor de l’Absència (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de l’Òpera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Xangai (2010) i Resonance pel Boston Ballet (2014). El 2012 crea Sonates per a la Companyia Nacional de Dansa i al 2013 munta per la CND les seves versions de Raymonda Divertimento i Giselle (pas de dos del segon acte). El 2015 coreografia la seva versió del Quixot que estrena al Teatre de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i públic.