Roseta Mauri

Fundació

La Fundació Teatre Fortuny neix com un instrument capaç de consolidar i estimular les diverses tasques de divulgació i promoció cultural que, paral·lelament a la programació d’espectacles, es desenvolupen des del si del Teatre.

D’acord amb l’activitat que duu a terme el Consorci del Teatre Fortuny, la posada en funcionament de la Fundació respon a una voluntat real d’obrir les portes del Teatre Fortuny a la participació de tots aquells sectors de la societat civil, tant empreses com particulars, compromesos amb el foment de la cultura. Perquè, entre tots, unint els esforços i augmentant els recursos, amb l’ajut de la infraestructura consolidada ja existent que representa un teatre en actiu, poguem avançar amb desició i empenta en la tasca de dinamització cultural del nostre entorn.

logo-fundacio
logo-consorci

-
Gràcies a:
Diputació Tarragona i Ajuntament de Reus
-
Mitjà col·laborador:
Canal Reus TV
-
Col·laboradors:

Royal Academy of Dance – ADAM, Asociación de la Danza y Arte del Mediterráneo – Royal Danish Ballet – ENDANZA Valencia – SautdeBasque Iratxe de Arantzibia

Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona – DANS PXL – Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus – Escola de Dansa Núria Díez – ArtisFraga Escola de dansa – Escola de dansa Artis

Círcol de Reus – Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus – Borges – Tecnol  – Viena –  Fruites i Verdures Cal Pere – Ladival – Ticnova

 

Roseta Mauri

Més coneguda com la ballarina de Fin d’arabesque (1877) o Danseuse sur la scène (1878) d’Edgar Degas, Rosita Mauri va ser una de les ballarines principals d’Europa i una de les favorites dels cercles artístics de la seva època degut al seu virtuosisme, fascinant personalitat i tenacitat.

Isabel Amanda Rosa Mauri Segura (1849-1923) va ser la filla d’un mestre de ballet y coreògraf de Reus, Pere Mauri — encara que ella va nèixer a Palma de Mallorca, sempre va fer gala dels seus orígens reusencs—. Va iniciar la seva carrera sota la tutela del seu pare. El 1870 va entrà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona. Després d’emprendre una gira per Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín i formanar-se amb els mestres prestigiosos com el coreògraf belga Henri Dervine al Teatre del liceu, va ser nombrada ballarina principal del Teatre Principal.

Va fer el gran salt de la seva carrera artística el 1877 ballant al Teatro alla Scala de Milà, on captà l’atenció de Charles Gounod. El compositor francès va persuadir al Ballet de la Ópera de París per contractar-la, on un any després va estrenar el ballet de l’òpera Polyeucte. Des del 1880 es va convertir en una de les estrelles del Ballet de la Òpera de París, i estrenà rols com Yvonette del ballet La Korrigane (1880), Gourouli de Les deux pigeons (1886), ambdós del coreògraf Louis Mérante o L’étoile (1887) de J. Hansen. També va ballar en ballets d’òperes com El Cid (1885) de Jules Massenet, amb un paper creat espcialment per a ella. Les seves interpretacions d’alguns ballets van crear escola, com és el cas de Sylvia de Mérante amb música de Léo Delibes. Després de retirar-se dels escenaris, va ensenyar, entre 1898 i 1920, a futures generacions de ballarins a l’escola de l’Òpera de París. Quan va morir el 1923 va ser enterrada al cementiri de Montparnasse.