Jurat

• José Carlos Martínez
• Henning Albrechtsen
• Agnès Letestu
• Jone San Martín

• 

  José Carlos Martínez
  President del jurat 2022

  Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França)
  Premi Nacional de Dansa 1999. 

  Director Artístic de la Companyia Nacional de Dansa d’Espanya del 2011 al 2019, Martínez va ser ballarí estrella de l’Òpera de París. Actualment, Martínez es dedica a la coreografia i a impartir cursos intensius. Entre els seus darrers projectes destaquen les coreografies creades pel Concert de Cap d’Any de Viena el 2020 i 2021, que han estat molt elogiades per la crítica. 

  Inicia els seus estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina i entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i ingressà a l’Òpera de París. Al 1988 va ser escollit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del cos de ball del Ballet de l’Òpera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.

  Al llarg de la seva carrera ha rebut altres premis importants com : Prix de l‘Arop, Prix Carpeaux, Dansa & Dansa, Léonide Massine-Positano, Nacional de Dansa (Espanya), Medalla d’Or de la Ciutat de Cartagena, “Elegance et Talent France/Chine”, Premi de les Arts Escèniques (València), el “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Els Enfants du Paradis” o el Premi Dansa València. El Festival Internacional de Granada li va atorgar la medalla d’honor per a la Companyia Nacional de Dansa el 2013.Dins del repertori que ha interpretat Martínez com a ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. Ha treballat a més amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell. José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

  Com a coreògraf ha creat: La meva Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), Parentesis 1 (2005), Soli-Ter i La meva Favoritita (2006), L’Olor de l’Absència (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de l’Òpera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Xangai (2010) i Resonance pel Boston Ballet (2014). El 2012 crea Sonatesper a la Companyia Nacional de Dansa i al 2013 munta per la CND les seves versions de Raymonda Divertimento i Giselle (pas de dos del segon acte). El 2015 coreografia la seva versió del Quixot que estrena al Teatre de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i públic. El març del 2020 va estrenar la seva versió del Corsari amb el Ballet de l’Òpera de Roma. El febrer de 2022 estrena la seva versió de Giselle amb el Ballet de l’Òpera de Zagreb. 

• 

  Henning Albrechtsen
  Membre del juat

  Professor de dansa clàssica i especialista en l’estil Bournonville

  Henning Albrechtsen entrà al Reial Ballet Danés el 1985, on va ballar gran varietat de rols solistes i principals en obres del repertori clàssic i neoclàssic – de Bournonville a Balanchine. El 1997 va començar a ensenyar a l’escola del Reial Ballet Danès. L’any 2000 va ser nomenat sotsdirector del RDB, un càrrec que va mantenir fins el 2007. Aquest mateix any es va formar en el programa de formació de professorat per exballarins professionals a l’escola del Ballet Nacional del Canadà. Completat el curs, el 2008, va ser convidat a tornar a l’escola del Reial Ballet Danès com a professor a temps complet. 

  Henning Albrechtsen és considerat una de les autoritats en l’estil Bournonville en l’actualitat, per la qual cosa escoles i companyies d’arreu del món el conviden a ensenyar i muntar els ballets de Bournonville. Segons Albrechtsen, l’obra del coreògraf danès del segle XIX August Bournonville segueix atraient professionals de la dansa i públic per l’expressió i alegria contagiosa del seu estil. Albrechtsen ha impartit classes a diverses escoles de tot el món, entre d’altres a l’escola del Ballet Nacional de Cuba o del Ballet Nacional de Canadà. A més, també ha ensenyat la tècnica Bournonville a Australia, Japó, Mèxico, Suècia, Noruega o Espanya.

• 

  Agnès Letestu
  Membre del jurat

  Étoile del Ballet de l’Òpera Nacional de París i dissenyadora de vestuari

  Nascuda a París, Agnès Letestu va entrar a l’Escola de Ballet de l’Òpera de París el 1983, el 1987, es va unir al Ballet de l’Òpera de París, llavors dirigida per Rudolph Nureyev, com quadrille, i el 1988 va ser ascendida a coryphée. El 1989 va ser nomenada a solista, després va guanyar la medalla d’or al concurs d’Eurovisió per a joves ballarins. El 1990 va guanyar la medalla d’or en el Concurs Internacional de Varna. Encara era membre del cos de ballet, quan va ser escollida per interpretar papers destacats per grans coreògrafs: Jerome Robbins, William Forsythe, Roland Petit, Maurice Béjart, Rudolph Nureyev, John Neumeir i Jíri Kylián, entre d’altres. El 1997 va ser nomenada Danseuse Étoile (ballarina estrella). Elseu talent ha brillat especialment en la interpretació de les versions de Nureyev dels grans clàssics, i el seu físic i estil també són idonis per a les obres de George Balanchine. Letestu també ha realitzat moltes coreografies contemporànies importants. Ha estat filmada per a les versions oficials de Ballet d’Òpera de París de La Dama de les Camèlies, Paquita, El llac dels cignes, La Ventafocs, El fill pròdig i ‘Diamonds’; de Jewels.

  Lestestu fa anys que treballa com a dissenyadora de vestuari; Scaramouche i Les Enfants du Paradis, de José Martinez per a l’Òpera de París; Windspiel i Marie-Antoinette, de Patrick de Bana per al Wiener Staadtsoper; Célébration, de Pierre Lacotte per a l’Òpera de París; Goldberg Variations, de Hans Spoerli per al Ballet du Rhin, així com Echos of Eternity per Patrick De Bana per al Ballet de Xangai, es troben entre les seves creacions més importants. Al llarg de la seva carrera com a ballarina, Agnès Letestu ha rebut molts premis com el Premi Benois per Les Mirages, de Serge Lifar (2007), Officier dans l’Ordre de les Arts i Lletres, i Chevalier dans l’Ordre National du Mérite, Chevalier de la Legió d’Honor.

• 

  Jone San Martín
  Jone San Martín

  Coreògrafa i intèrpret

  Jone San Martín es formà a l’estudi de Mentxu Medel a San Sebastià, a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola Mudra de Maurice Béjart a Brussel·les. Tot i haver començat la seva trajectòria professional a Espanya —la temporada del 1987-88 ballà amb el Ballet Nacional d’Espanya— la seva carrera professional s’ha desenvolupat principalment a Bèlgica i Alemanya, on ha treballat en nombroses companyies com Archipel Sud, José Besprosvany, la companyia de Jacopo Godani, el Ballet de Charleroi o a l’Ulmer Theater de Phillippe Talard. El 1992 William Forsythe la convidà a unir-se al desaparegut Ballet de Frankfurt i des de llavors la seva carrera com a intèrpret i ballarina solista ha anat molt lligada amb l’obra del coreògraf nord-americà. Va formar part de The Forsythe Company.

  La seva inquietud artística l’ha portat a col·laborar amb el món de les arts plàstiques, el cinema i el vídeo. San Martín va inaugurar l’exposició de Francis Bacon amb William Forsythe al Museu Haus der Kunst de Múnich, ha col·laborat amb la pintora Angelica Gilbert, l’escultor Bruno Fegero o Tamara Cirz, entre altres. En el camp del cinema i el vídeo ha participat en peces com The mind machine of Dr Forsythe, Jonemanak i Meat me. El 2006, San Martín, va rebre el Premi a la Trajectòria Artística que atorga l’Associació de professionals de la dansa de Guipúzcoa.

Professors

• Arantxa Argüelles
• Jone San Martín
• Lluís Carmona

• 

  Arantxa Argüelles
  Mestra de ballet

  Arantxa Argüelles va debutar amb tan sols 11 anys a la companyia de la seva ciutat natal, el Ballet Clásico de Zaragoza, i dos anys més tard va entrar com a solista al Ballet Clásico Nacional de España. Al llarg de la seva carrera professional com a ballarina, Argüelles ha estat ballarina principal del Ballet Nacional de España, del Ballet de l’Òpera de Berlín i del Reial Ballet Danès —en aquestes dues companyies sota la direcció de Peter Schauffus—. El 1996 va girar amb el Ballet Stanislavsky de Moscou amb la producció de Le Sylphide, que ella mateixa va revisar, sent la seva última actuació com a ballarina a Madrid. Ha treballat amb grans mestres com Maya Plisetskaya i ballat amb grans ballarins com Julio Bocca, Charles Jude o Laurent Hilaire a gales nacionals i internacionals. El 1997, va ser nomenada Directora Artística del Ballet de Zaragoza, càrrec que va ocupar durant dos anys. A l’actualitat, té el seu propi estudi a Zaragossa i ensenya dansa clàssica al Conservatorio Fortea de Madrid.

• 

  Jone San Martín
  Coreògrafa i intèrpret

  Jone San Martín es formà a l’estudi de Mentxu Medel a San Sebastià, a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola Mudra de Maurice Béjart a Brussel·les. Tot i haver començat la seva trajectòria professional a Espanya —la temporada del 1987-88 ballà amb el Ballet Nacional d’Espanya— la seva carrera professional s’ha desenvolupat principalment a Bèlgica i Alemanya, on ha treballat en nombroses companyies com Archipel Sud, José Besprosvany, la companyia de Jacopo Godani, el Ballet de Charleroi o a l’Ulmer Theater de Phillippe Talard. El 1992 William Forsythe la convidà a unir-se al desaparegut Ballet de Frankfurt i des de llavors la seva carrera com a intèrpret i ballarina solista ha anat molt lligada amb l’obra del coreògraf nord-americà. Va formar part de The Forsythe Company.

  La seva inquietud artística l’ha portat a col·laborar amb el món de les arts plàstiques, el cinema i el vídeo. San Martín va inaugurar l’exposició de Francis Bacon amb William Forsythe al Museu Haus der Kunst de Múnich, ha col·laborat amb la pintora Angelica Gilbert, l’escultor Bruno Fegero o Tamara Cirz, entre altres. En el camp del cinema i el vídeo ha participat en peces com The mind machine of Dr Forsythe, Jonemanak i Meat me. El 2006, San Martín, va rebre el Premi a la Trajectòria Artística que atorga l’Associació de professionals de la dansa de Guipúzcoa.

• 

  Lluís Carmona
  Pianista

  Pianista especialitzat en acompanyament i composició per a dansa. Ha treballat i col·laborat amb companyies com Jeu Ballet du France, Rosas (Bèlgica); la Companyia de Dansa José Limón o Merce Cuningham Studio (NY); i ha acompanyat a mestres i coreògrafs de renom com María de Ávila, Carmen Roche, Víctor Ullate, Carmina Ocaña, Anna Therese de Keersmaker, Susanne Linke, Dominique Mercy, Elizabeth Corbett, Janet Panetta, Guillermina Coll, Marta Munsó entre altres.

Informació pràctica