Roseta Mauri

President Jurat

José Carlos Martínez, el president del jurat del VIII premi

14/11/2016

jose-c-m-by-fm-colorDirector de la Companyia Nacional de Dansa 

Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França)

Premi Nacional de Dansa 1999

Des del setembre del 2011 Martínez és el Director Artístic de la Companyia Nacional de Dansa d’Espanya. Inicia els seus estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina i entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i ingressà a l’Òpera de París. Al 1988 va ser escollit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del cos de ball del Ballet de l’Òpera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.

Al llarg de la seva carrera ha rebut altres premis importants com : Prix de l‘Arop, Prix Carpeaux, Dansa & Dansa, Léonide Massine-Positano, Nacional de Dansa (Espanya), Medalla d’Or de la Ciutat de Cartagena, “Elegance et Talent France/Chine”, Premi de les Arts Escèniques (València), el “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Els Enfants du Paradis” o el Premi Dansa València. El Festival Internacional de Granada li va atorgar la medalla d’honor per a la Companyia Nacional de Dansa el 2013.

Dins del repertori que ha interpretat Martínez com a ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. Ha treballat a més amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell. José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

Com a coreògraf ha creat: La meva Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), Parentesis 1 (2005), Soli-Ter i La meva Favoritita (2006), L’Olor de l’Absència (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de l’Òpera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Xangai (2010) i Resonance pel Boston Ballet (2014). El 2012 crea Sonates per a la Companyia Nacional de Dansa i al 2013 munta per la CND les seves versions de Raymonda Divertimento i Giselle (pas de dos del segon acte). El 2015 coreografia la seva versió del Quixot que estrena al Teatre de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i públic.