El premi
El Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri, que es celebra des del 2002, neix amb la idea de donar a conèixer el talent de joves ballarins i impulsar la seva carrera artística. Es tracta d’un premi internacional i el concurs més ben dotat econòmicament de l’Estat Espanyol.
La Fundació del Teatre Fortuny amb la col·laboració del Teatre Fortuny de Reus convoca bianualment aquest premi que amb més de vint anys de trajectòria i deu edicions realitzades han convertit el Teatre Fortuny en un escenari d’oportunitats. Guanyadors i finalistes de passades edicions han aconseguit els seus objectius: ballar en companyies internacionals de prestigi.
Roseta Mauri
El nom del premi pren el nom de la ballarina d’aquest famós quadre de Degas és Rosa Mauri Segura (1849-1923), coneguda com a Roseta Mauri, qui havent ballat als principals teatres d’Europa va arribar a ser ballarina estrella de l’Òpera de París. El primer mestre de l’artista va ser el seu pare, Pere Mauri, coreògraf i ballarí reusenc. Tenaç i prodigiosa amb només onze anys, Marui va entrar a formar part del cos de ball del Teatre Principal de Barcelona.
Roseta Mauri (1849-1923) fou una excepcional primera ballarina dels principals teatres europeus de la seva època. Filla del coreògraf i ballarí reusenc Pere Mauri, sempre feia gala del seu origen. Isabel Amanda Rosa Mauri Segura fou una nena pridigi, tenaç i temperamental que, sota la influència decisiva del seu pare, comença a ballar al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona l’any 1870. Després d’actuar al Tetare Euterpe de Reus i el Tívoli de Vilanova i la Geltrú, emprèn una gira per Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín. Rep les primeres lliçons arran d’una estada al Teatre Liceu de Barcelona del ballarí i coreògraf belga Henri Dervine. Després d’actuar al Liceu, la direcció del Teatre Principal la reclama com a primera ballarina i inicia la temporada sota la direcció de Teodor Roca, com a parella dels ballarins Vicente Moreno i Manuel Panadero
L’any 1877 actua a la Scala de Milà, on el compositor francès Charles Gounod la veu ballar, i fa que la contractin a l’Òpera de París, on estrena el ballet de la seva òpera Polyeucte. A partir d’aleshores en converteix en estrellaprincipal d’aquest teatre. Hi estrena el ballet La Korrigane, el 1880 escrit expressament per a ella pel compositor Charles Widor, i el 1886 estrena Les deux pigeons de Messager.
Fou memorable le seva interpretació del ballet Silvia de Leo Delibes així com també fou memorable el ballet d’òpera El Cid de Massenet i, naturalment, intervé en els ballets de les òperes que es representen a l’Òpera de París i als principals teatres d’Europa. Adquireix gran fama i popularitat tant pel seu talent i la seva tècnica com per la seva personalitat, a causa del seu caràcter temperamental i el seu encant personal, que és una font d’inspiració de nombrosos artistes, que la inmortalitzen en les seves obres, com ara els escultors Bensi, Puesch, Marqueste, Euxebi, Arnau…, i els pintors Edgar Degas, Lèpic, Andreszorna, Bonnat, M. Bertier, Manet…
Al retirar-se com a ballarina és contractada com a professora de dansa, amb caràcter vitalici, per el Conservatori de l’Òpera de París.
Mor a la capital francesa l’any 1923 a l’edat de 73 anys i és enterrada al panteó familiar al cementiri de Montparnasse.