Roseta Mauri

José Carlos Martínez

Un ballarí portuguès guanya el Premi Internacional Roseta Mauri

25/03/2017
Diogo de Oliveira, Primer Premi

Diogo de Oliveira, Primer Premi

Diogo de Oliveira, un ballarí portuguès de 18 anys, ha guanyat el primer premi del 8è Premi Internacional de dansa Roseta Mauri i dues noies catalanes han estat guardonades amb el segon i el tercer. El president del jurat José Carlos Martínez –director artístic de la Companyia Nacional de Dansa (CND)– ha destacat que el nivell dels nou finalistes és molt homogeni. Els membres del jurat Karine Seneca, Henning Albrechtsen, Allison Brown i Martínez han tingut en compte la tècnica, el què transmeten quan ballen i el potencial dels joves ballarins alhora de determinar els mereixedors del tres guardons. Així doncs, Clara Plà (17 anys) i Júlia Figueres (16 anys) han guanyat el segon i el tercer premi, respectivament.

La portuguesa Maria Araújo Martins (18 anys) ha guanyat un dels premi més estimats, el premi del públic; el valencià David Oscar Blat (16 anys), la beca del Real Ballet Danès; Marta González (15 anys) s’ha endut la beca de Endanza Valencia; Carlos López (16 anys), la beca de la Royal Academy of Dance; Anna Yelisieieva, la beca Adam Workshops-Vermuts Miró. A més, de les beques previstes Martínez, que és el director de la CND, ha atorgat dues beques d’estada a la seva companyia, que no estaven previstes, a Clara Plà i María Araújo Martins. La Mireia Reyes (18 anys) i la Júlia Figueres podran gaudir d’una sessió de fotografia especialitzada en dansa que ofereix DANS PXL.

Avui els tres guanyadors i la guanyadora del premi del públic ballaran amb els artistes que participen en la Gala del Roseta Mauri. El concurs culmina amb una gala dedicada a ballarins espanyols que han desenvolupat la seva trajectòria a l’estranger. Lucía Lacarra, una de les millors ballarines del món, és la cap de cartell amb el ballarí albanès Marlon Dino. La gala tindrà lloc al Teatre Fortuny a les 21h i com a prèvia, a les 19h a la seu de la Fundació del Teatre Fortuny, Iratxe de Arantzibia, periodista i crítica de dansa, farà una xerrada per presentar els ballarins convidats i les coreografies que interpretaran.

José Carlos Martínez, el president del jurat del VIII premi

14/11/2016

jose-c-m-by-fm-colorDirector de la Companyia Nacional de Dansa 

Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França)

Premi Nacional de Dansa 1999

Des del setembre del 2011 Martínez és el Director Artístic de la Companyia Nacional de Dansa d’Espanya. Inicia els seus estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina i entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i ingressà a l’Òpera de París. Al 1988 va ser escollit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del cos de ball del Ballet de l’Òpera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.

Al llarg de la seva carrera ha rebut altres premis importants com : Prix de l‘Arop, Prix Carpeaux, Dansa & Dansa, Léonide Massine-Positano, Nacional de Dansa (Espanya), Medalla d’Or de la Ciutat de Cartagena, “Elegance et Talent France/Chine”, Premi de les Arts Escèniques (València), el “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Els Enfants du Paradis” o el Premi Dansa València. El Festival Internacional de Granada li va atorgar la medalla d’honor per a la Companyia Nacional de Dansa el 2013.

Dins del repertori que ha interpretat Martínez com a ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. Ha treballat a més amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell. José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

Com a coreògraf ha creat: La meva Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), Parentesis 1 (2005), Soli-Ter i La meva Favoritita (2006), L’Olor de l’Absència (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de l’Òpera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Xangai (2010) i Resonance pel Boston Ballet (2014). El 2012 crea Sonates per a la Companyia Nacional de Dansa i al 2013 munta per la CND les seves versions de Raymonda Divertimento i Giselle (pas de dos del segon acte). El 2015 coreografia la seva versió del Quixot que estrena al Teatre de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i públic.